Matarem totes les aus

Dane Zajc va ser un dels més importants poetes eslovens de la postguerra. La seva poesia expressa un sentiment tràgic de l'existència humana, però també una clara protesta contra la repressió del règim comunista iugoslau. Un dels seus poemes més famosos és "Totes les aus" (Vse ptice), ecrit en els anys cinquanta, que vaig traduir al català.

Hi afegeixo el texte original en eslovè, i un vídeo de les protestes anti-militars a Ljubljana del juny 1988, que van marcar l'inici de la "primavera eslovena", es a dir del procès de transició democràtica i independització de la república. A aquell esdeveniment, també hi va partecipar en Dane Zajc amb una lectura pública d'aquest poema, dient que va ser escrit "en els temps més foscos de la policia secreta." (la declamació del poema comença després del primer minut del vídeo).

Totes les aus

Matarem totes les aus.

A totes. A totes, van dir els corbs al vespre.

I al silenci de la nit vaig sentir

com al jardí algú estava matant les meves aus.

I vaig saber

que ara els meus matins

estarien sense cançó,

i vaig sentir

com la tristesa s'apoderava de la meva ànima.

A totes. A totes les aus, van dir.

I vaig sentir

com al meu voltant batien

les seves ales fosques,

com darrere d'elles em observava

l'ull groc d'un corb.

¿Què busques, corb? vaig preguntar.

Sota l’escorça del meu crani

no amago cap au.

A totes. A totes les aus.

Les matarem totes, va dir.

I vaig témer

que una nit

m'arrenqués el crani

a través dels foscos somnis,

i que amb el seu bec boig busqués

si al niu dels meus pensaments

no s'amagaven cap aus cantaires.

A totes, a totes les aus, bleixaria.

Ara sento arreu del meu clatell

l'ull groc del corb.

La meva ànima està travessada.

La meva ànima és una au morta.

A totes. Les matarem a totes.

A totes les aus, grallen els corbs

sota el cel fosc.

Vse ptice

Pobili bomo vse ptice.

Vse. Vse, so rekli vrani v mraku.

In v tišini noči sem slišal,

kako nekdo v vrtu ubija moje ptice.

In vedel sem,

da bojo zdaj moja jutra

brez pesmi,

in čutil sem,

kako grabi žalost mojo dušo.

Vse. Vse ptice, so rekli.

In čutil sem,

kako plahutajo okrog mene

temne peruti

in kako me gleda izmed njih

rumeno vranje oko.

Česa iščeš, vran, sem vprašal.

Pod skorjo svoje lobanje

ne skrivam nobenih ptic.

Vse. Vse ptice.

Vse bomo pobili, je rekel.

In zbal sem se,

da mi bo neko noč

skoz temne sanje

razklal lobanjo

in da bo iskal z blaznim kljunom,

če se v gnezdu mojih misli

ne skrivajo pojoče ptice.

Vse. Vse ptice, bo hropel.

Zdaj čutim povsod na svojem tilniku

rumeno vranje oko.

Moja duša je prebodena.

Moja duša je ubita ptica.

Vse. Vse bomo pobili.

Vse ptice, krakajo vrani

pod temnim nebom.